Sri Lanka

El govern cingalés, concretament el Ministeri de Turisme, ja pot anar preparant els sobres amb rupies i anar posant les Tiger a la nevera, ens agraden ben fredes, perqué vaig a fer-li una bona publicitat de la illa: si teniu els calers pel vol, uns 13€ diaris per persona i de 15 a 20 dies lliures, és un molt bon destí de viatge. Ah, i si podeu arribar als 20€ diaris viureu com reis.
La illa es pot dividir a grans trets en tres grans blocs: un al nord on veure cultureta, un central on disfrutar de les muntanyes i l’altre al sud per relaxar-se a les platges.

Zona nord:

A la zona nord hi destaca el triangle cultural format per les ruïnes de les antigues ciutats de Sigiriya, Polonnaruwa i Anuradhapura, a les que s’ha de sumar les coves de Dambulla. La característica que comparteixen aquests 4 llocs és la clatellada que et foten al entrar. Un robo! Estem parlant que alguna entrada arriba als 25€!!

Per explicar-vos alguna cosa d’aquesta part direm que Sigiriya és molt xulo. Són les restes d’una antiga ciutat de la qual només queden els carrers i el que va ser el Palau-fortalessa de l’afortunat de torn. Aquest estava construit sobre una roca ENORME i s’hi accedia per unes escales. La façana tenia esculpit un lleó majestuós del que només en queden les potes, i ja impressiona! En el seu apogeu devia de ser imponent. 

Un cop adalt, les vistes són magnifiques: rius i llacs aquí i allà entre un mar verd de selva fins on t’arriba la vista. No m’hagués extranyat gens de veure una manada de Diplodoccus pasturant allà baix.

Les coves de Dambulla també son maquíssimes, són semblants a les d’Ellora i Ajanta però conserven les pintures. És per flipar!

Zona central:

Al ben mitg de l’illa de Ceilan hi trobem una cadena muntanyosa amb alguns pics que ronden els 2000m. Aquí el clima és plujós i fresc, ideal pel cultiu del té. Vem pasar uns dies genials recorrent les plantacions de Camellia Sinensis, visitant les factories on es processa i pujant cims. 

De fet, per nosaltres que som bebedors de té va ser tot un plaer poder conneixer com és el primer eslabó d’una cadena mundial que comença amb les recolectores i acaba a milers de kms amb el sobret dins la meva tassa recient escalfada amb ones domèstiques.

Zona sud:

Doncs per relaxar-se a les magnífiques platges. Nosaltres vem estar a Tangalle que deien que no era la mes maca pero poder sí la més tranquila.Al sud també es troba el Parc Nacional de Yala. Hi vem anar amb la ilusió de poder veure algun lleopard però vem fer llufa. Tot i aixo vem veure gaceles, cocodrils, porcs salvatges, elefants i un munt d’ocells.

En resum, que està molt bé la illeta aquesta. Que te de tot: ruïnes antigues, temples budistes, muntanyes plenes de sangoneres on fer excursions com l’enganyifa d’Adams Peak, parcs naturals on veure elefants i altres animalons, platgetes amb cocoters (el bo és el coco que és taronja per fora, preneu nota, es diu King Coconut), plantacions de té… un destí recomenable per desconnectar.

Carme Casas Macías30 de desembre de 2015 a les 9:53Quina enveja, em donan ganes de viatjari. La foto del Pau en mig de la plantacio es molt maca. Petons els2

Neus Manzanera Perez de Tudela30 de desembre de 2015 a les 12:34És el meu destí somiat des de fa com uns 30 anys… Espero poder anar-hi algun cop. Petons, guapos!

Neus Manzanera Perez de Tudela30 de desembre de 2015 a les 12:34L’autor ha eliminat aquest comentari.

JVT Jaume1 de gener de 2016 a les 11:45M’encanta com escriviu. Felicitats per les dots literàries i per les fotos. La foto de la Laia en mig de la plantació es molt maca. Sobretot, cuideu-vos

Merce alcaraz Andreu8 de gener de 2016 a les 9:50Quina Pau que reflexen les fotos…per cert a ceilan no hi vareu veure a Eduardo Noriega��?petons!!!

Merce alcaraz Andreu8 de gener de 2016 a les 9:50Quina Pau que reflexen les fotos…per cert a ceilan no hi vareu veure a Eduardo Noriega��?petons!!

Pepita Alcaraz9 de gener de 2016 a les 13:46Hola nois ….
Quina pasada de lloc.
Quin contrast més gran entre el nort i el sur en un país tan petit !!!
Molts petons ♡♡♡

Laia Viñas10 de gener de 2016 a les 0:20Tot i que «firmi» jo perque es el meu compte de Google… el que escriu es el Pau… jo soc mes d,imatge que de lletres jeje

Pepita Alcaraz10 de gener de 2016 a les 13:41Molt bo l’escriptor 😉

Marta10 de gener de 2016 a les 4:18Kina passada parellaaaa….. Keep enjoying a topeeeeee!!!! Ara kin és el següent destí? Tailandia? Un petonet meu i del Dani 😘😘

Marta10 de gener de 2016 a les 4:19Kina passada parellaaaa….. Keep enjoying a topeeeeee!!!! Ara kin és el següent destí? Tailandia? Un petonet meu i del Dani 😘😘

Laia Viñas3 d’abril de 2016 a les 3:29muakaaaa

Nuri Perez11 de febrer de 2016 a les 10:18M’encanta. Molts petons

Ajanta i Ellora

 

Això és una autèntica passada! De bojos! Es tracta de grups de coves escavades a la roca, són enormes algunes, però el més fort és que les més antigues daten del segle II ac. Imagineu la de temps que van invertir amb les eines de l’época!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una de les més espectaculars no és una cova, es tracta d’un temple que representa la muntanya de Kailash, on es creu que viu Shiva, en mitg dels Himalaies.

És un temple excavat en una muntanya, de baix a dalt, van buidar la muntanya mica en mica, quedant el temple esculpit en una sola peça. És xulíssim.

Aquí teniu a la Laia amb un monjo thailandés molt catxondo que també estava de visita.