India

Desestressant-nos de Delhi


Hem marxat de Delhi, ens ha derrotat.
Amb un sol dia hem tingut prou. 20 milions d’habitans, 35C, pols, fum, menjar picant i centenars d’ indis oferint-nos casi forcant-nos a pujar al seu tuc-tuc, bicicleta,  motorickshaw, qualsevol cosa amb pedals, i tots sense parar de tocar les botzines per adelantar, avisar que giren, que estan allà, que tiren recte, per que sí… bufff. De bojos.



Rishiskesh es troba a ribes del Ganges, a l estat indi de Uttarakhand, i s exten durant uns 4-5 km de llarg seguint el curs del riu. La poblacio es concetra en tres nuclis dos dels quals estan plens de temples, gentada i micos. L altre nucli es on viu la gran quantitat de la poblacio autoctona i es per aixo que nosaltres us varem dir que estavem sols, que no hi havien turistes. Era perque estavem dormint on no hi van els visitants!
Aquest dies els hem invertit en passejar pel Ganges, veure temples i comencar a empapar-nos be de la India. Cada nit fan cerimonies  al riu on els devots previ ofrena monetaria, esta clar, son purificats amb la ajuda dels monjos. Alguns dels quals s els veia amb gran fervor religios i d altres amb una cara d aburriment i ganes de que s acabes tot que no us podeu ni imaginar..
Aixo esta ple de europeus que venen a viure aqui una temporada llarga per dedicar-se a practicar i formar-se en yoga, i que dinen i sopen en locals que la gent local no s ho pot permetre. Nosaltres seguim sopant o al carrer i a locals indis.
Ap, hem aparcat l arros de moment, ens hem tirat cap als noddels fets al wok. Espectaculars.

 

Pepita Alcaraz4 d’octubre de 2015 a les 2:25Hola… ja mengeu bé????
I el tema del aigua ???
Apa disfruteu .
Mua.

Pepita Alcaraz4 d’octubre de 2015 a les 2:29L’Avia està amb nosaltres i ha vist el vostre blog….
“Que se us veu molt be, que esta contenta de que disfruteu tant, cuideu-vos molt i una forta abraçada”

Arte Innato4 d’octubre de 2015 a les 2:57Quina envejaaaa mes sanaaaaaa!!!! Men anava volaaant cap alla a compartir amb valtres tot aixooo!
Què diferent tooot oi???
Petoneeets

Rosa Justo4 d’octubre de 2015 a les 7:06Disfrutarlo a tope nena.tienes una cara de tranquilidad.
Pd:no se k pasa k no se pública jajajajjaajajjay lo mismo ahora aparece 15 veces lo mismo

Rosa Justo4 d’octubre de 2015 a les 7:07Disfrutarlo a tope nena.tienes una cara de tranquilidad.
Pd:no se k pasa k no se pública jajajajjaajajjay lo mismo ahora aparece 15 veces lo mismo

Carme Casas Macías4 d’octubre de 2015 a les 23:35Ja veig q esteu molt be i q disfruteu, seguiu axi.
Habiam el tren …….molts petons

Carme Casas Macías5 d’octubre de 2015 a les 1:55M’he oblidat, jo tambe menjo arros.

Marta6 d’octubre de 2015 a les 9:53K way parella!!!! Seguiu penjant fotikos aixi ens manteniu informats!!!! A disfrutar a tope de lexperienciaaaaaaa 🙂

Neus Manzanera Perez de Tudela8 d’octubre de 2015 a les 1:56:-*

Neus Manzanera Perez de Tudela8 d’octubre de 2015 a les 1:57:-*

Nuri Perez13 d’octubre de 2015 a les 11:33No se com va aixo no s’hem publica res jeje

Nuri Perez13 d’octubre de 2015 a les 11:34Ara!!! Per fi!!! Que vagi molt be guapos. Seguiu informant. Un peto.

Nuri Perez13 d’octubre de 2015 a les 11:36No se com va aixo no s’hem publica res jeje

JVT Jaume17 d’octubre de 2015 a les 12:49Disfruteu del Thar… 😉

 

Mc Leod Ganj

 
Aquesta entrada la voliem dedicar a Mc Leod Ganj, capital del Tibet a l exili. Un 90% de la poblacio practica el budisme i es un autentic oasi de pau i tranquilitat, encara destaca mes comparat amb el caos indi. De fet, no sembla que siguis a la India. 
 
 
Els dies a Mac Leod Ganj van passar tranquils, passejades pels boscos, visites a temples budistes, momos i relax. A destacar el Temple del Dalai Lama. No es tracta nomes d un temple, sino d un complex que tambe es escola per a monjos i tot un simbol enfront la violacio xinesa sobre el seu pais.
 
Fa uns dies escrivia al meu diari personal que havia estat incapas de trobar en paraules com definir la gran injusticia que comet la Xina respecte al poble tibeta. I nomes s’em va acudir reflectir la seguent anecdota: vem anar al Museu Tibeta per informarnos de quina era la millor manera d accedir al Tibet per evitar els problemes i la burrocracia xinesa. Un noi molt amablement ens va atendre.  Ens va dir que necessitariem el visat xines i el tibeta, que no seria facil pero segur que ho aconseguiem… No com ell, que per ser fill de tibeta al exili mai aconseguiria el visat, mai podria veure la terra dels seus pares, en definitiva, casa seva.