Comencem per la segona que la llista és més curta: cervesa. Tailandia té supers!!! Això vol dir que pots comprar cervesa al mateix preu que els tais i no al preu caríssim dels restaurants. I l’altre vici a controlar ha estat el menjar. El menjar tai està boníssim! Des d’arrossos, sopes, noodels, pad thai (noodels fregits), carns i peixos a la brassa, verdures en salsa d’ostra, fruites tropicals, postres com el mango stik rice… la llista és llarguíssima. Hauriem dinat i sopat dues vegades! L’hora de jalar era dels millors moments del dia, trobarem a faltar el menjar tailandés.










Bé, aquí ho deixem! En el proper capítol tindrem un munt de fotos de temples tailandesos i després ve Birmania!!
Kropunkaaaa!!!
The Grass Van
I estavem tant aburrits esperant un bus local tailandés que fins i tot ens haviem assegut sobre les motxilles quan de sobte sento que ens pita un cotxe i s’atura. Em giro perquè estava d’esquenes a la carretera i… no és un cotxe! És la Grassvan!! Flipa!!

Dins d’aquesta obra d’art amb rodes van tres alemanys, la Karol, en Tobi i el seu fill Max. Ens pregunten cap a on anem i resulta que cap al mateix lloc que ells, així que sense haver estat fent autoestop ens trobem dins de la seva furgo asseguts en el seu llit i camí d’on voliem anar sense haver de pagar. Mola!

Vem passar el dia xerrant i vagarejant pels voltants d’un llac en el que voliem fer un tour en barca. Al final vem deixar-ho còrrer per ser massa car. Com que al dia següent també anem cap al mateix lloc s’ofereixen a seguir portant-nos, perfecte.
Anem a buscar un lloc tranquil on aparcar la Grassvan i plantar la nostra tenda per passar la nit. Arribem a un riu, aparquem i preguntem a uns tais que estan per allà si no molestem i si ens podem quedar. Ens diuen que sí, que cap problema i ens ofereixen una caseta de fusta on ells guarden eienes i estris de pesca perquè dormim allà arraserats sense haver de plantar la tenda. Resulta que són els propietaris d’unes petites piscifactories que hi ha en aquella alçada del riu.


En Tobi els hi pregunta si saben on anar a sopar i els comenta que si és que no… perquè no fer uns peixos a la brassa? Els tais es van animant sense que ens n’adonem molt de quina una en tramen. Després d’una conversa poc clara acabem a la part de radera de la seva ranxera amb tres peixos gegants camí de casa seva.



Ens conviden a sopar!! Qué wai! Però no només hi havia peix, al final a taula hi havia mitja dotzena de plats diferents. Hi havia un arrós que ens va tornar boigs… i per regar-ho tot unes cervesses Chang! Vem estar xerrant amb la familia i vem rematar la nit amb un fantastic karaoke que tenien els tais!! Jajajaja. Molt friky!

La tenda la vàrem plantar en el jardí de la casa i vem dormir estupendament. Va ser un dia collonut!
Ah! La Karol, en Tobi i en Max estan de tornada cap a casa després de cinc anys viatjant i visquen a Australia, allà van comprar la Grassvan i tornaran conduint fins a Alemanya. Es financien una part del viatge venen olis naturals i productes fets a mà.


Per si us interesa informar-vos, seguir la seva aventura o colaborar en el seu retorn creuant dos continents, aquí us deixem la seva web:
Danke schön Max, Karol & Toby!!!Publicat per Unknown a 18:01 Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
9 comentaris:
- Carme Casas Macías22 de febrer de 2016 a les 11:58Se us veu molt feliços. Us trobeu gent molt maca. Una abraçadaResponElimina
- Pepita Alcaraz22 de febrer de 2016 a les 13:07Es impresionant les vivències que teniu. Aprofiteu i disfruteu el dia a dia. Molts molts petons.ResponElimina
- Pepita Alcaraz22 de febrer de 2016 a les 13:07Es impresionant les vivències que teniu. Aprofiteu i disfruteu el dia a dia. Molts molts petons.ResponElimina
- Neus Manzanera Perez de Tudela23 de febrer de 2016 a les 5:22Hi ha gravació del karaoke??? 😂😂😂ResponEliminaRespostes
- Laia Viñas24 de març de 2016 a les 8:58ei!!! em vaig olvidar de contestar?!
si que nhi ha… el Pau cantant Basket Case o algo aixi el nom.. de GreenDay 🙂Elimina
- Laia Viñas24 de març de 2016 a les 8:58ei!!! em vaig olvidar de contestar?!
- Neus Manzanera Perez de Tudela23 de febrer de 2016 a les 5:22L’autor ha eliminat aquest comentari.ResponElimina
- Isabel Manzanera24 de febrer de 2016 a les 8:47Que continueu gaudint d’aquesta gran experiència. Petons.ResponElimina
- Merce alcaraz Andreu27 de febrer de 2016 a les 5:11Es el que te,la gent maca troba gent maca,son experiencies inolvidables,petons parella!!!ResponElimina
- Merce alcaraz Andreu27 de febrer de 2016 a les 5:11Es el que te,la gent maca troba gent maca,son experiencies inolvidables,petons parella!!!ResponElimina
M’agrada l’observació de que a vegades s’ha de sortir de casa per veure el que tenim aquí. Si.. la guerra fa molt de mal sigui on sigui.
ResponDisfruteu a aquesta gran aventura.
Us estimo. Molts petons
M’agrada l’observació de que a vegades s’ha de sortir de casa per veure el que tenim aquí. Si.. la guerra fa molt de mal sigui on sigui.
ResponDisfruteu a aquesta gran aventura.
Us estimo. Molts petons
Totalment d’acord amb els teus comentaris. Anoto un altre lloc pendent per coneixar.Una abraçada.
ResponQuan jo vaig anar a les Phi Phi no hi havia ni un sol hotel. Era un paradís!!! Com déu haver canviat tot… Molt xules les fotos i molt bon text, com sempre. Petonarrussssss
ResponL’autor ha eliminat aquest comentari.
ResponOooohhhhh!com sempre fotos i comentaris expectaculars,paradisiac total,petons!!!
ResponOooohhhhh!com sempre fotos i comentaris expectaculars,paradisiac total,petons!!!
ResponQue dius macu!! Te voy siguiendo todo el viaje y me encanta todo lo que pones, me entran unas ganas de salir de aqui corriendo que alucinas!! Espero que vaya todo bien Pau, os mando un abrazo enorme!! 😀
ResponHola parella, he llegit los comentarios del menja de Tailandia , sem ha fet la boca aigua, per aquí de dijous de cuaresma,
ResponYa fa mol d temps cuán se anabe d vacances se enviaben postals per fe envecha a los k no podiem anar, no se si encara existeix eixe método tradicional.
Una abraçada per los dos,
Sort y salud
Hola parella, he llegit los comentarios del menja de Tailandia , sem ha fet la boca aigua, per aquí de dijous de cuaresma,
ResponYa fa mol d temps cuán se anabe d vacances se enviaben postals per fe envecha a los k no podiem anar, no se si encara existeix eixe método tradicional.
Una abraçada per los dos,
Sort y salud
si que se fa si 🙂 però ara surt més econòmic fer un blog jeje
Una abrassada!
Merci Carlos!!!
ResponA la que vuelva me pones al día con GOT pero sin spoilers eh!!
Un abrazo!
Merci Carlos!!!
A la que vuelva me pones al día con GOT pero sin spoilers eh!!
Un abrazo!